ELS AVIS DE L'HOSPITAL

Fa més de mig any de la trobada que vaig tenir amb la Mar (cuidadora del centre de dia de l'Hospital). Em va fer la proposta de fotografiar els avis de l'Hospital-Asil de Pobres i Malalts. La idea que li vaig plantejar va ser la de intentar mostrar situacions de les seves vides a l'Hospital, obrint l'enfoc de la mirada més enllà dels límits del retrat. De seguida ens vam posar d'acord i és d'agraïr la llibertat, l'amabilitat i la senzillesa amb la que vaig ser rebut.

No resulta fàcil deixar de banda els sentiments i no prèmer el botó de la càmara només amb el cor.

Superar l'emoció de veure't observat per aquells ulls encuriosits (quasi d'infants a vegades) i pensar en la fotografia: enquadrament, llum, tècnica per resoldre perfectament la imatge. Resulta molt difícil fer la foto amb llàgrimes als ulls.

Finalment el fotògraf s'integra en aquest paissatge que comença a entendre , i com a simple observador, es va trobant amb uns avis on el pas del temps, la salut, les vivències i l'edat encara no han apagat certs moments lúcids. I és quan edito les imatges, que veig a la pantalla del meu portàtil un element que les uneix: la dignitat.

Aquest modest treball es troba lluny de buscar el reportatge punyent i més profund (a nivell conceptual) com pot ser el treball de Peter Granser.

Està dedicat sobretot dels avis però també a les cuidadores, a les monjes de l'ordre de St Josep i a la resta de personal que fan que els nostres avis tinguin una existència més agradable